Roger Molina proposa nous canvis en la manera d’entendre la posició de porter i aposta per l’aprenentatge accelerat augmentat les possibilitats dels porters. Així com noves propostes d’aplicació de material que faciliti la mobilitat. El vídeo està en castellà per poder arribar a extendre el màxim possible l’abast de la reflexió.
Esperem que t’agradi, o almenys que et faci pensar. Estiguis d’acord o no t’animem a que deixis un comentari a baix per generar una TERTÚLIA D’HOQUEI.
Trobes interessant la aportació? Quin és la teva opinió?
Bon dia
Sense cap dubte és un gran referent en la formació. La seva metodologia marca un punt d’inflexió en la mentalitat dels nens i nenes que practiquen aquest esport, fa que se sentin lliures per aprendre sense límits i els incentiva a estar pensant constantment.
Resultat? Més motivació i ganes d’aprendre i practicar, senzillament genial. Tant de bo més clubs ho posessin en pràctica.
Moltes gràcies per les teves paraules Jordi!
Em sembla una idea innovadora, atrevida, valenta i trencadora. Sense cap mena de dubte l’aplaudeixo i voto perquè tots els porters petits tinguin l’opció de sentir-se protagonistes del joc. Un gran handicap dels porters petits és el material, la pilota i la mida de les porteries. Si volem porters hem de facilitar les millors condicions per a la pràctica d’aquest esport i aquestes ho són. Endavant amb la iniciativa i la faig arribar a l’escola Sant Ignasi de Barcelona i al CPI la Sagrera, si et sembla bé. És bàsic que el porter sigui un integrant més de l’equip i que no el deixem de banda, ni en els entrenaments ni en els partits.
L’única pregunta és: fins a quina categoria o edat penses que és possible tenir aquesta figura de porter-jugador?
Gràcies per compartir aquesta iniciativa, bona feina!
Hola Bernat! Em sembla perfecte. Com més nens explorin els seus límits millor. Són ells els que podran sortir beneficiats.
Pel que fa a la teva pregunta: La meva opinió es que el porter tingui la capacitat de fer-ho. No que ho faci. Com tot, en categories de rendiment, s’haurà de considerar quan et dóna avanatge o quan et perjudica. Per exemple en els quarts de final dels WRG, el Girão surt al booling a recuperar una bola, i en aquella jugada Portugal empata. En aquell moment sortia a compte.
Com tot, la resposta és un depèn. I no hi haurà una categoria en que sigui bo o dolent començar o deixar-ho de fer. El que si que estic segur és que si el Girão de petit ,hagués tingut un entrenador que li hagués provocat un trauma, tenint por a sortir, ara no tindria la capacitat de sortir fins on vulgui.
Aixií doncs, aquí és on crec que els formadors podem ajudar. A crear l’entorn propici per a que els porters explorin i així de grans puguin sortir si el joc ho requereix. No vull dir que ara els porters surtin a fer gol de manera despreocupada.
Obviament, arribats a una etapa de rendiment, l’equip tindrà més avantage canviant el porter per un jugador, si el que vols és fer gol. Però si requereix que ll surti, almenys que hagi viscut l’experiencia en etapes formatives.
Gràcies! Endavant!