3a Catalana

Van jugar: Isaac Roig (P), Lander De Aguirre, Jordi Sanxis, Jordi Antolí, Nil Roquet-Jalmar, Pere Roig i Imad El Hamdaoui.

L’equip de Tercera tancava la temporada amb aquest partit davant del Calafell. Una temporada inversemblant, amb fets que probablement aquests jugadors puguin explicar als seus nets, enrient-se’n de la seva pròpia mala sort i del cúmul de circumstàncies viscudes durant aquest any. Confinaments, aturades de competició, sancions, sancions per complir la normativa sanitària, canvis de partits, anul·lacions de victòries i un llarg etcetera, que fa que es demostri la capacitat d’adaptació que tenen aquests jugadors, que saben que ja han acabat la competició per enguany, però que segueixen entrenant i disfrutant dins l’estructura del club.

El partit començava amb la baixa del Pau, sancionat amb 2 partits i que ja se n’ha perdut prop de 10, però que encara no ha aconseguit fer que li comptin els partits. Jugava l’Isaac, el porter juvenil, que tot just venia de jugar el seu partit de la categoria pertinent, dues hores enrere. Al escalfament se li trenca la visera del casc, i sort de l’equip local que en va deixar una al nostre porter. Perque al no tenir cap porter més no hi havia opcions de jugar amb un altre casc.

El partit començava amb el sol de cara al nostre porter, i els gols anaven caient pels locals. Però els vallencs van saber mantindre’s dintre del partit i competint molt bé. De fet l’equip va estar bé ofensivament parlant, però només els mals balanços defensius van fer que els locals aconseguissin crear perill i traduir-los en gol. Però a nivell de joc els vallencs van proposar un bon hoquei ofensiu. 

Al final l’equip es despedeix amb un gust agredolç d’aquesta temporada tan extranya, però amb l’alegria d’haver fet molta pinya, d’haver-sho passat de conya i amb moltes ganes de començar la temporada següent per tractar d’aconseguir fites majors. El club està orgullós de tenir un grup tan maco dins del Tercera.