L’equip juvenil ja feia un bon inici de lliga la setmana passada, i tot i la derrota l’equip marxava amb bones sensacions. També amb el pensament que podrien haver donat més guerra a nivell competitiu i haver discutit el marcador fins al final. En aquesta ocasió, els joves jugadors vallencs van donar un autèntic recital de joc, d’esforç sobre la pista i de ganes d’evolucionar. Amb només 4 jugadors de pista, i tots ells una categoria inferior, amb l’Isaac Roig el porter juvenil, es plantaven davant el Vendrell i el tractaven de tu a tu. Hoquei ofensiu, obert i amb ganes de buscar porteria rival. Els visitants eren qui s’avançaven en el marcador en un contraatac.

Els penedesencs, que veien l’encontre ben encarrilat i arribant a porteria, pensaven que no tindrien problemes per endur-se el matx. Isaac Roig però, va mantenir viu l’equip amb les seves aturades i poc abans d’arribar el descans, els vallencs empataven i tot i el cansament, l’adrenalina combatia el desgast amb escreixos. La segona part seguia amb la tònica de partit obert amb ocasions als dos costats, però sense poder materialitzar-les. 

En l’últim tram de partit els locals diposaven d’una falta directa per poder posar-se per davant, però sense encert. No va passar massa temps fins que els vallencs provocarien un penal i els donava la opció de manar en el marcador a poc de dos minuts per finalitzar l’encontre. Ian Espuny el va enviar al fons de la porteria i l’equip embogia sabent que estaven guanyant momentàniament el partit de forma èpica. Després de les últimes ocasions visitants, l’equip va saber patir i mantenir el resultat fins al final. Una victòria meravellosa, però el que dóna valor, és l’aprenentatge de saber mantenir l’esforç durant tot el partit, malgrat el nivell de dificultat que hi havia.